Per on començar… han estat dues setmanes dures… no per res en especial, sinó pel cúmul de despropòsits. Durant els últims mesos he intentat buscar feina i la veritat que he de dir que ha estat bastant frustrant per varis motius.
El primer de tot per la impotència de no haver estat capaç de trobar feina, ja que de cleaner no m’han tornat a trucar. Frustrant perquè a vegades per molt que s’hi posin ganes les coses no surten, ja no només per l’idioma, que crec que ja no és tanta barrera per buscar feina, sinó per la falta d’experiència en hostaleria però també pel tipus de visat i el poc temps que em queda a Austràlia. Tot suma.
Això m’ha fet preguntar-me que si el dia de demà per qualsevol motiu no em puc dedicar a la infermeria, no sé a què em podria dedicar… he dedicat tant a la meva professió, que si m’allunyo del sector, em sento perduda. Per altra banda, em considero afortunada per haver-me pogut dedica a allò que m’agrada i m’apassiona, que és la infermeria. Mai m’hagués imaginat que trobaria tant a faltar la meva professió.
Amb tot això doncs, amb el suport dels meus papitos, he decidit deixar de buscar feina. Els vull donar les gràcies pel suport econòmic que necessitaré per la seva part, però sobretot pel suport emocional que em donen i per animar-me a seguir endavant. El seu suport incondicional no té preu. No menys important és el suport que he rebut d’amics d’aquí i d’allà.
Després d’haver pres la decisió de deixar de buscar feina, a la setmana em van trucar d’un restaurant italià per fer una prova. La prova va durar dues hores, dues hores a tota màquina. Tot hi sentir’m-hi més còmode, gràcies a la primera prova que vaig fer, crec que no serà suficient… però l’experiencia almenys va ser més positiva.
L’anglès sembla que va «viento en popa», sense quasi adonar-me’n crec que sóc capaç d’utilitzar quasi tota la gramàtica apresa i en molts casos sense posar-hi atenció. En vàries ocasions i cada vegada més, gent propera em diu que he millorat molt i que quasi no faig errors al parlar. Avui dia em sento molt més «jo» parlant amb anglès, sóc capaç d’expressar el que penso molt millor I inclús fer bromes. Una altra cosa que m’encanta i ja tinc més recursos per fer-ho servir són els «idioms» que són com frases fetes que fan sonar la conversa més natural i nativa. Crec que d’ara en endavant seria important enfocar-me més en el vocabulari.
Aquestes dues setmanes he seguit quedant amb el Geoff, la meva parella lingüística. Fins ara no m’havia plantejat mai com de difícil és aprendre el castellà… i com de difícil és explicar el perquè de les coses. Les quedades solen ser a bars o a la biblioteca. Ell porta el llibre de conversa que té i jo algunes fotocòpies per explicar-li gramàtica. L’últim dia vaig estar explicant-li com és el meu speaking test i vam estar practicant-lo.
El Rugby també segueix a tope! La veritat és que no té res a veure el nivell amb el que vam començar i el nivell amb el que juguem ara. Fa dues setmanes però, el partit va ser una mica caòtic perquè érem molt poques… vam jugar 13 contra 15… i moltes de nosaltres vam jugar en posicions que no solem jugar… Jo vaig jugar de Forward quan normalment jugo de Backward, però vaig aprendre moltes coses noves i vaig tenir més contacte. L’últim partit no hi vaig poder anar perquè vaig tenir la prova al restaurant… però em consta que van jugar molt bé. Moltes vegades la intensitat i la qualitat del partit es pot veure amb les lesions que hi ha… i aquesta vegada n’hi ha hagut moltes pel que sembla… me’n he salvat d’una bona sembla ser… _:)
Després de la prova al restaurant vaig anar a una reunió d’espanyols organitzada per la Patri. La reunió va ser a propòsit de la inauguració d’un restaurant espanyol que els propietaris són amics de la Partri. El menjar va ser excel·lent! Vam sopar de tapes des de paella, passant per taula d’embotits, mandonguilles, braves, morcilla… i de postres tarta de Santiago, tot acompanyat amb cervesa estrella. A la reunió érem gent de tots racons i des de gent que està Austràlia de fa 15 anys fins a gent que com jo portem uns mesos.
Aquest cap de setmana vaig anar al Power House, que és un centre cultural on sempre fan activitats, des de concerts i monòlegs a exposicions. Aquesta vegada hi vaig anar atreta per World press photo!. Fa uns mesos recordo que la Marta va anar a la de Barcelona. Jo hi solia anar cada any i aquest pensava que me l’havia perdut… Fins que un bon dia vaig veure-la anunciada! Un no surt indiferent després de l’exposició…
Aquest mes ha estat marcat pel mundial… a l’escola era monotema… Doncs per sort ja s’ha acabat! Inevitablement he estat al tanto dels resultats, no només per l’escola sinó perquè el meu company de pis s francés. Així que la final no ens la podíem perdre. Vam fer la prèvia a cada amb un altre parella amiga seva també de França i després vam anar al casino a veure el partit. Sembla mentida que un esport pugui moure tanta massa…
S’enflia doncs, ara sí! La recta final enfocada a l’exàmen!
Tardes amb la Wendy.
Troballes.
World Press Photo.
New Farm (al costat de Power House).
Prèvia Final del Mundial.
NinAdrenalina 