Tornar a la rutina

La setmana del 4 al 10 de Juny m’enfilava a l’última setmana de «vacances»… en la qual vaig treballar 2 dies al matí, en jornada de 8 hores. La qüestió és que estic a cop de telèfon… com és costum també a la meva professió vocacional… Així que no ve de nou.

El dimarts em van trucar tres vegades consecutives. La primera per dir-me si m’anava bé treballar el divendres a la tarda, als 5 min, en lloc del divendres si podia dijous, 5 minuts més tard per si podia anar-hi l’endemà a les 8 del matí. Doncs bé, vaig anar-hi a les 8 i a l’acabar la jornada el mànager del matí em va demanar si podia tornar-hi l’endemà altra vegada a la mateixa hora. Doncs així va ser. Abans de marxar vaig intentar buscar el mànager per saber si el Divendres hi havia de tornar, al no trobar-lo vaig decidir enviar-li un missatge de text, del qual no vaig obtenir resposta.

A la tarda vaig anar a entrenament i en tornar, en veure que no m’havia contestat, vaig decidir trucar al mànager de la tarda per si per alguna casualitat ell ho sabia o hi havia alguna manera de saber-ho. El mànager al constestar-me em va donar la sensació que es pensava que estava treballant, en dir-li que no, em va penjar. Llavors jo vaig caure que en cap moment havia pensat en què potser a l’haver treballat de matins no anul·lava treballar de tardes… Total que em vaig endur un disgust, ja que trucava al mànager i no em contestava… Al final vaig aconseguir parlar amb el mànager del matí i em va fer saber que el de la tarda s’havia molestat… en fí! Li vaig escriure disculpant-me amb el de la tarda i em va dir que no passava res…

La feina al matí consistia en netejar i mantenir els offices (cuines) d’una oficina que ocupa 4 plantes de l’edifici. Cada planta té una cuina gran i dos de més petites que només són per prendre el te o cafè, els quals són gratuït, també tenen galetes salades i dolces i un día a la semana Tim Tams.
He de fer un stop aquí per explicar què són els Tims Tams. Són unes galetes made in Australia que estan espectaculars! Són addictives! Són el meu petit plaer a l’hora del cafè del migdia. N’hi ha d’infinits gustos però com sempre les originals són les millors!

El dissabte el meu equip tenia partit. A l’entrenament ja he fet una mica de contacte, però encara em noto ressentida la zona així qui intento anar amb compte. El partit va estar molt i molt renyit tot i haver perdut. Noto gran millora! La veritat és que no té res a veure amb els primers partits. Són unes cracks! Després del partit vam decidir portar totes alguna cosa de menjar per compartir-ho amb l’altre equip i fer una mica de germanor (Nunu! Amb aquesta paraula sempre penso amb tu!).
El dilluns ja vaig tornar a començar a Kaplan, aquesta setmana he estat a IELTS però la setmana que ve ja començo amb Cambridge, seran 12 setmanes de preparació de l’examen.

Pel que fa a l’anglès crec que les vacances m’han frenat una mica, sobretot en l’speaking, ja que a casa he anat fent cosetes però parlar poc… Encara últimament he de dir que respecte al vocabulari i listening he après molt. Si em poso a pensar en el vocabulari que après la veritat és que és una gran quantitat! I sobre el listening crec que puc arribar a entendre un 95%. L’speaking ja costa més… i també depèn molt del dia la veritat… Puc dir que algun dia inclús penso en anglès! Coses bàsiques però per alguna cosa es comença!!

El dimarts i el dimecres em van trucar per anar a treballar a la tarda. La meva feina va ser treure la pols de tooooota superfície de 4 plantes… ordinadors (uns 100 per planta) i escriptoris, sales de reunions i els vorals de la finestra que estan en una altura mal parida… (perdó per l’expressió però és el que més em va matxacar l’esquena). Tot això amb un temps limitat, és clar. Doncs la veritat és que físicament deixa destrossat! Potser és la falta de costum de treballar i perquè he d’agafar postures no molt ergonòmiques. Encara que el segon dia m’ho vaig agafar diferent, perquè el primer dia el mànager a mitja tarda em va dir que havia d’anar més de pressa… més de pressa!!!?? Anava suant creieu-me… per el qual vaig entendre que ho havia de fer més superficialment… Pel que vaig sentir aquella setmana hi havia una auditoria, així que entenc que em van trucar com a reforç, ja que la resta de setmana ja no vaig treballar. La feina no està mal pagada, em paguen uns 23 dollars per hora nets, ja que el torn es considera torn de nit. El torn de nit a Austràlia és a partir de les 5pm.

El dimecres la Cris i la Irene ens deixaven per anar a viatjar els seus últims dies per Austràlia. Com vaig dir en l’anterior post, és un mes de comiats. Arriba el moment de despedir-nos d’elles encara que les dues últimes nits abans d’agafar vol cap a Madrid les passaran a casa. La Cris i la Irene són dues noies amb molta vitalitat, bones persones, solidàries i molt divertides. La veritat que deixaran un gran buit a casa…

Us trobaré a faltar!!! :___(

Després de vàries visites a parelles del pis, s’han mudat una parella, el noi és de França i la noia de Canadà amb arrels polaques. Pel poc que hem coincidit sembles molt macos i el gran avantatge és que per fi a casa es parla anglès!

El dijous la Silvia va arribar del viatge i el Divendres ens vam reunir a casa perquè fes la maleta i despedir-nos. Espero que la seva nova etapa allà on sigui estigui plena d’èxits. Ha demostrat ser sincera, responsable, treballadora i atenta. La veritat que marxa un pilar per a mi.

Aquests dies de comiats em fan pensar en què potser em vaig plantejar la meva estada a Austràlia massa llarga… Principalment perquè si marxés ara no m’hauria d’haver preocupat de buscar feina i treballar… que realment ha sigut un mal de cap. I també potser perquè els 3 mesos que venen seran durillos… Per la gent més propera que marxa, l’estudi serà més intens i l’hauré de compaginar-ho amb la feina…

Canviant de tema… Crec que vaig explicar una vegada que vaig participar en un estudi de la universitat amb un siulador per l’estrés al conduir. Doncs he repetit! Aquesta vegada en un estudi per veure com de segur és el transport públic. Ens vam reunir amb la noia que col·labora amb l’estudi a Roma Station. Allà em va col·locar unes ulleres ortopèdiques les quals portaven una càmera i no sé amb quina tecnologia, però eren capaces de veure on miraven els meus ulls. Durant el viatge m’acompanyava una maleta. La qüestió és que vaig anar a dos estacions diferents fins a tornar al punt d’inici. A l’acabar vam mirar el video i ella m’anava fent preguntes de perquè creus que miraves aquí, què buscaves quan miraves allà… Va estar interessant. La recompensa: Una targeta de valor de 50 dollars per gastar en diferents supermercats.

Amb les ulleres màgiques

El dissabte teníem cita amb les del rugby per anar a fer una activitat d’equip ja que aquest cap de setmana no teníem partit. L’activitat va ser un Escape room! Alguns sabreu la dèria que teníem amb «las de siempre» a fer escape rooms… Fins i tot que em vam montar un de casolà! així que quasi puc dir que en sóc una entesa… la veritat és que no estava gaire elaborat… i la dificultat era una mica difícil però no entretingut… A més a més cap de les noies havia fet mai un escape room… i jo sí, però no en anglès. Trobo que hi va haver massa pistes escrites… jajaja Després de l’Escape room vàrem anar a dinar juntes.

Primer Escape Room a Austràlia!

El diumenge es presenta tranquil… Al matí hem anat els 4 habitants del pis al mercat de Milton a comprar verdureta i a la tarda peli, escriure el blog i a la que acabi, a estudiar una mica!

Salut i petons!!!