Al final del passat post vaig explicar que vaig comprar els bitllets per Sydney. Doncs el dia 19 de Maig, ben aviat, vam posar rumb a Sydney amb el més semblant a una família que tinc a Austràlia, els meus companys de pis, l’Àlvaro, la Cris i la Irene.
Només arribar vam anar a deixar les maletes a «l’hotel», on ens vam sentir per un moment en un escape room. Era un edifici on no hi havia res que s’assembles a una recepció. Vam estar fent vàries trucades a l’únic número de contacte que teníem però no hi havia manera de què contestessin, així que vam decidir trucar a booking, per on havíem fet la reserva. Total que booking es va posar en contacte amb l’establiment i ens van donar un codi d’una bustia on hi havia les Claus.
Tot i aquest contratemps, a les 10 del matí vam arribar al centre en una plaça on sabíem que començava una ruta turística gratuïta. La ruta va durar 3 hores, ens van passejar per les zones més emblemàtiques de la ciutat acabant amb les vistes úniques de l’Òpera house i el Harbour bridge.
Harbour Bridge.
Després de la ruta vam anar al jardí botànic. Tota ciutat a Austràlia té un jardí botànic i és un dels punts forts de les ciutats. Solen estar molt ben cuidats i són agradables de passejar. Havent travessat el jardí botànic, ens vam aposentar en un racó per contemplar l’espectacle de la naturalesa, la posta de sol. Però no una posta de sol qualsevol… el sol ponent-se darrere l’Òpera house i el Harbour bridge.
Aquella nit, l’Àlvaro i jo vam sortir una estona amb uns amics de l’Àlvaro en un bar amb música dels 80!!! Des de que he arribat, no és que hagi sortit massa a moure l’esquelet… Però potser una de les raons és perquè la música dels bars no em sol agradar… la gent de l’escola és pro GPO, un bar concorregut per gent llatina per la seva música.
El segon dia a Sydney ens vam acostar a zona de costa, la zona de Bondi beach donant un passeig per la vora del mar fins arribar a la famosa platja de Bondi beach famosa per tenir una piscina que es fusiona amb el mar. Al vespre vam anar a un bar, dalt de tot d’un edifici, on es veien les vistes de Sydney en 365° sense moure’s, ja que el terra era el que girava. La mateixa nit era el concert de la Pegatina, així que després de prendre un còctel en aquest fantàstic ambient vam anar a l’apartament a posar-nos a punt pel concert. Dutxa, maquillatge i calimotxo. Vam agafar un Uber (taxi a Austràlia) per anar cap a la sala on es feia el concert. Com anàvem justos de temps vam decidir emportar-nos una ampolla de coca-cola barrejat amb vi. En baixar de l’uber davant de la sala de concerts vam anar a un costat a beure el calimotxo. Doncs la sorpresa va ser que quan estàvem a la cua, el de seguretat ens va dir que ens havien vist bevent i no ens podien deixar entrar… No és per excusar-nos però just al nostre costat hi havia un grup de 6-7 persones fent exactament el mateix que nosaltres i ells van entrar… Vam estar parlant amb el mànager però no va haver-hi manera de què canvies d’opinió. Inclús la Cris tenia el contacte d’un component del grup que va sortir a parlar amb el mànager…i res… Quin disgust! Però sobre tot quin greu ens va saber a l’Àlvaro i a mi, ja que elles estaven esperant aquest concert des de feia 3 mesos… és més! L’entrada de la Cris era un regal d’aniversari de la Irene… Per tal de treure el mal gust de boca van decidir anar a algun bar. Vam acabar en un bar de travestis on ens ho vàrem passar d’allò més bé!
El dilluns estava previst en l’Excel de la Irene anar a Manly, li havien dit que hi havia una ruta bonica fins arribar a Manly d’uns 15 km. Em vaig sentir com a casa, ja que el paisatge era molt semblant a la Costa Brava, semblava que estiguéssim fent un troç de camí de ronda. Arribats a Manly, vam agafar el ferri per tornar cap a la City amb les espectaculars vistes des del ferri de l’Òpera i el Harbour bridge durant la posta de sol.
L’endemà ja tornàvem cap a Brisbane ben aviat.
Espectaculars vistes des del ferri
Ens va fer un temps radiant! Amb solet i refrescant a les nits, però la veritat que per l’època que estem vam estar de sort!
He de dir que Brisbane no té gaire a envejar a Sydney, les principals atraccions de la ciutat és l’Òpera house i el Harbour bridge…pel demès considero que no té gaire més al·licient…
Els comiats van arribant… Havia llegit a blogs que una de les coses més dures d’aquestes aventures és haver de despedir-se de la gent. Doncs s’acosta un mes de comiats… Aquesta setmana toca acomiadar a la Marysol, una noia mexicana que des de bon inici vam fer amistat. D’aquelles amistats que la connexió és immediata, sigui per gustos, per edat o simplement per connexió espiritual, perquè la Marysol és molt espiritual ;P . Doncs no és amb la persona que he passat més temps ni molt menys però es pot dir que hem estat allà quan ens hem necessitat i amb molta pena ens hem de acomiadar però… Fins ben aviat perquè durant l’estada a Brisbane ha fet un examen per entrar en un màster a Madrid i ha estat acceptada! Així que m’ho ha posat fácil per tornar-nos a veure.
La recerca de feina sembla que dóna fruits… el dia 25 vaig fer una prova en una empresa de cleaner on una noia colombiana em va ensenyar el rol. El dia de prova es van convertir en dos… resulta que l’empresa fa dos dies de prova, això vol dir… 4 hores cada dia, 8 hores sense cobrar… en fi! Tot sigui per tenir feina i poder viure més tranquil·la econòmicament el que queda d’estada… Doncs el meu rol és netejar els office (cuines) de l’oficina. Una oficina nova i moderna que tira enrere. Doncs en la meva tasca està netejat les dues cuines per planta de 6 plantes en 4 hores! La veritat és que anant de pressa entre dos i sense parar es tira el temps a sobre. Tot un repte a contre rellotge. Crec que tots hauríem de passar per diferents feines per donar-nos conte de moltes coses… em venen moltes vegades al cap les noies de neteja de l’hospital, que és el meu àmbit, i la veritat és que entre tots podríem fer la feina dels altres més fàcil i sense que impliqui massa esforç…Doncs ja tinc firmat el contracte i en principi en una setmana començo a treballar!
El dia 26 el tenia marcat a l’agenda des de feia 1 mes. Ladies night! Segona festa d’equip de la temporada. Aquesta vegada per tal de recaptar diners. Va ser una festa «oberta» a gent de fora del club, bàsicament noies de la universitat, on els nois eren subhastats. Després de veure jugar els nois van procedir a la subhasta, molt americà tot… després va haver-hi un Dj i vam estar ballant una estona. Feia temps que no veia a les noies de l’equip però em van fer sentir l’escalf i desitgen tant com jo que torni al camp! Em va cridar l’atenció que totes les noies per poc o molt tenien senyals de què la lliga ha començat… morats, esgarrapades i lesions vàries…
No vaig fer massa tard, ja que l’endemà teníem programat una sortida a una illa prop de Brisbane: Stradbroke island, més conegut pels aussies com Straddie.
Red Heavies night! Equipàs!
Vam llogar un cotxe per enfilar-lo a un ferri per creuar fins a l’illa. Un cop allà va començar el festival de vida salvatge! Vam tenir ocasió de veure Koales, Wallabies (semblant al cangur), Cangurs i Dofins en estat salvatge! Espectacular, emocionant, captivador i tot en bona companyia! També vam poder gaudir de bons paisatges i inclús de roques escopint aigua com si fos un guèiser.
En estat salvatge. Straddie.
La guinda va estar posada per en Matt Damon i l’Elsa Pataki! En l’última platja que vam estar hi havia un senyor que ens donava peixet per tal que vinguessin els dofins a menjar de la nostra mà! Una passada!!! Doncs els senyor ens va avisar de qui hi havia! Matt Damon! Jo i una de les noies amb les quals anava ens hi vam acostar a parlar, ens va explicar que estava de vacances amb la seva família amb un argentí quasi perfecte. Total… Que en una d’aquestes surt corrent una noia de l’aigua i va resultar ser l’Elsa Pataki.
Amb el xoc de tot plegat: dofins menjant de la nostra mà amb la posta de sol de fons, una baralla que van tenir el senyor dels peixets amb un parell de nois i el postureo de la foto amb en Matt, vam marxar corrent a agafar el ferri de tornada.
El dilluns el vaig dedicar a estudiar fort per un examen que vaig fer al dia següent per saber si tinc nivell per preparar l’Advance o el First. Doncs l’examen va inclús superar les meves expectatives. El director de l’escola fins i tot em va donar l’enhorabona. Així que a per l’Advance!
El divendres dia 1 de Juny, hi havia programats varis esdeveniments… per començar la graduació de la Silvia, un dels meus pilars a Austràlia. No sé si he explicat mai que a la meva escola, cada divendres es fa una graduació amb els alumnes que acaben la seva estada a Kaplan. Cada professor fa un petit parlament referent a cada alumne. Doncs aquesta vegada una d’elles era la Silvia. Després de la graduació vàrem anar a fer una barbacoa amb els de l’escola.
Al vespre va ser la celebració de l’aniversari de la Irene, 29! I com ja ve sent costum amb una festeta a casa acabant per fi al famós GPO que la Cris i la Irene encara no hi havien estat. Dia complet i rodó! La veritat és que aquestes festes mai defrauden!
El dissabte 2 teníem sopar de comiat «oficial» de la Silvia i també vam anar a prendre alguna cosa, tot i que les energies estaven a mig gas a causa dels excessos de la nit anterior…
Per acabar la setmana vaig ajudar la Silvia a fer «mudança» cap a casa meva, ja que s’en va a viatjar uns dies i la veritat que s’agraeix tenir on deixar la maleta… Espero tenir a algú quan sigui el meu moment…
Amb tot això! Amb un vist i no vist l’hivern ja està aquí! El dia 1 va començar oficialment l’hivern a Brisbane. Però no amb la concepció que en tenim els europeus… perquè pel moment les temperatures més baixes són de 14 graus a la matinada i un 25 durant el dia… així dóna gust! Encara que és com a casa nostra la primavera… allò que no saps ben bé que posar-te de roba, ja que potser a la ombra un jerseiet no et sobra…
I amb l’hivern arriba la posada en marxa de nou, el dia 11 de Juny torno a començar a l’escola, amb el repte de l’Advance per endavant i començar a treballar. Una tornada forta però la veritat que amb moltes ganes i energia!
NinAdrenalina 