Dos mesos…

Avui fa dos mesos de la meva arribada a Brisbane.

Fa 15 dies que no escric res… i la veritat és que em sento com si escrivís un blog a Barcelona, vull venir a dir a què em sento com a casa fent vida dia a dia. Però crec que realment val la pena plasmar-ho i tenir-ho encara que sigui com a record.

Ja fa dues setmanes del meu ascens al nivell «Hight Intermidiate«, el nivell de les classes és més alt, però la gran diferencia és amb els companys de classe, ja que tenen més nivell i a l’hora de fer «speaking» és molt més enriquidor.

Per altre banda, fa dues setmanes que vaig començar a buscar feina. En un principi la meva intenció era buscar alguna cosa relacionat amb «Nanny«, ja que és una feina que puc practicar l’anglès sigui amb els pares o amb les criatures. Doncs bé, ja fa una setmana que he desistit perquè moltes de les famílies busquen «nanny» per tot el dia i amb l’escola no m’ho puc combinar.

He començat doncs a enfocar-me a buscar feina de «cleaner«, ja que és una de les feines més oferides per la gent que no té alt nivell d’anglès i els horaris són més flexibles.

Amb els companys de l’escola, cada setmana fem alguna activitat, ja sigui bowling, làser tag, food trucks, cerveseta, soparet, estudiar… però els divendres s’han convertit ja en tradició. A les 6pm hi ha un centre cultural on fan monòlegs gratis i a les 8pm en una plaça del centre fan classes de salsa gratuïtes. Així que els divendres els tenim apanyats!

El cap de setmana passat vam fer un sopar amb els més ben avinguts de l’escola, un sopar cosmopolita on cada un vam fer un plat típic de la nostra terra. Així que vam poder tastar plats de Corea, d’Hongria i de Catalunya.

La parella d’Hongaresos va fer Pörkölt, és un plat calent, derivat de la sopa de gulash, a base de carn amb un caldo de pimentó i altres espècies, se serveix amb una pasta denominada tarhonya.

Pel que fa al menjar coreà, no aconsegueixo recordar els noms dels plats… va fer car de porc amb guarnició de verduretes amb una salsa una mica picant a part i també una espècie de truita amb vegetals i picant.

La Silvia, va ser l’encarregada de fer la truita de patata i jo vaig decidir fer trinxat de la Cerdanya perquè no disposava de massa temps ni estava massa inspirada, però algun dia els hi faré la meva truita de patates.

Respecte al Rugby, que ocupa bastant part del meu temps lliure, ja he jugat dos partits.

Al Rugby hi ha partit de 7 i de 15 jugadors que es diferencien a part de la quantitat de jugadors al camp, en el temps de joc. El de 7 es juguen dues parts de 10 minuts, amb 7 jugadors al camp. I el de 15, dos de 30 minuts amb 15 jugador al camp.

El primer cap de setmana vam jugar rugby 7. El primer dia que vaig jugar era com una mini lliga. Vam jugar en un matí 4 partits de 20 minuts cada un.

Al primer partit semblava una gallina corrent pel camp, ja que encara no controlava les posicions al camp ni les posades en joc de la pilota. Però ja em vaig fer el meu primer TACO.

El partit de l’últim cap de setmana va ser de rugby 15. En aquest la setmana anterior al partit vam estar entrenant cadascú en una posició concreta, ja que em vaig poder enfocar més en la posició en la que jugava.
He de dir que veure vídeos al YouTube m’ha ajudat molt.

Aquest dissabte vam fer la festa del club. La festa més esperada de l’any! La festa va començar a les 2pm, vàrem manar a veure a l’equip masculí que començava la temporada i després vam fer jocs varis tot l’equip junt. Per començar ens van emmanillar amb brides amb un jugador beterà amb el qual hauríem de fer tots els jocs.

Després dels jocs vam demanar unes pizzes i cap al Night club! Va ser molt divertit! A la festa vaig tenir ocasió de parlar més estesament amb les companyes d’equip i ens vam donar conte que en un equip de 25 noies potser només n’hi ha 5 de natives. He d’afinar més l’oida, ja que fins avui dia no sé diferenciar els accents, ja que creia que moltes de les noies eren autòctones.

També hem fet una visita guiada gratuïta per la ciutat. El guia era una noia jove, de Brisbane, una mica sossa i amb un to de veu molt baix i per acabar-ho de rematar parlava molt de pressa. Potser m’agradaria torna-hi però amb un altre guia. La qüestió és que era gratuït amb un cafè al final de la visita.

He tingut la sort de coincidir en l’estrena del musical «d’Aladdin» a la ciutat. El teatre és enorme i el show va estar molt bé. El musical és de la mateixa companyia que la del «Rey León» i la veritat és que està a l’altura respecte a la posada en escena! Pel que fa a la comprensió… He de dir que hi havia gags que no vaig entendre…, ja que tothom reia i nosaltres amb cara de circumstància… Però va estar molt i molt bé!