Reflexions i curiositats.

Transcorregut un mes des de la meva arribada, conscientment i inconscientment és moment de fer balanç i reflexionar.

Em sento tan petita i a la vegada tan empoderada.
Sempre he tingut el futur a les meves mans, però ara més que mai en sóc conscient. El no tindre res però a la vegada tindre-ho tot. El fet de començar de nou.
No tinc la meva família i amics, però he conegut molta gent nova. No tinc casa meva però m’han acollit com a tal. No tinc el mateix menjar, però alguna cosa es pot apanyar… No tinc el meu idioma però en puc aprendre un altre! No tinc la meva feina però tinc l’oportunitat de de busca-ne un de diferent!
Crec que és una gran oportunitat per provar i fer coses noves.

L’anglès, a poc a poc vaig veient millores, he de dir que inclús en alguna ocasió penso en anglès. Sóc capaç d’entendre el 80% si és un australià i un 95% si és un company de l’escola amb el meu nivell o més que jo. El parlar ja costa més… Però a poc a poc vaig incorporant a la conversa temps verbals i expressions noves. Però em queda molt camí per fer…

La setmana ha estat bastant rutinària, classe, rugbi i l’única novetat és que m’he mudat de pis. Doncs en un principi havíem de ser un noi de Valladolid, que està cursant el doctorat i un noi de Melbourne. Doncs al final som una colònia d’hispanoparlants… el noi de Melbourne a l’últim moment es va desdir i van entrar dues noies de Madrid, també estudiants d’anglès. Però la veritat és que sembla que podem fer una bona pinya tot i que la llengua comuna i parlada és l’espanyol…

Aprofito la meva setmana tranquila i que no tinc masses novetats per compartir algunes curiositats…

Els xinesos ens veuen de color groc, com quan nosaltres a ells caracteritzem.

A Brisbane, el reciclatge el fan als abocadors, a casa només es separa la deixalla orgànica de la resta. Paper, plàstic i vidre van al mateix contenidor i a l’abocador se’n encarreguen de fer la separació.
El dollars australians són fet d’un material que si es mullen no passa res, així que s’ha acabat de perdre diners per haver-los passat per la rentadora. Uns bitllets molt resistents!

A Brisbane, hi ha uan sèrie de carrers al centre que està prohibit fumar. La gent fuma en espais reservats per fumadors, que són pocs. El paquet de tabac de 20 cigarrets costa 20 dollars que són quasi 13 euros. Així que una raó més per deixar de fumar…fa 4 dies que he deixat de fumar!!!

Passat un mes ja miro al costat que toca al creuar, la pròxima a conduir!

Els semàfors de la ciutat dóna la sensació que estan mal programats. Tots tenen un botó per tal d’avisar que estàs esperant per creuar, crec que si no l’apretes no es posa mai verd i encara que l’ apretis es fa etern.

Pel que fa a fauna, a la ciutat poca cosa més enllà de llangardaixos que méd que llangardaixos semblen dracs, ibis, aranyes que només viuen en els arbres, així que si no mires amunt ni les veus, però vés amb compte no t’emportis alguna branca amb el cap.
La ciutat és molt segura, tot i que la matinada aquí la podríem considerar les 12 de la nit, en cap moment he sentit cap mena d’inseguretat.

Pel que fa al transport públic, que diu molt d’una ciutat. Brisbane, Conta d’una xarxa bastant àmplia de busos i trens. El que sí que per experiència pròpia sembla que s’han de fer forces transbords segons la zona que vagis. La puntualitat sol ser com els seus avantpassats, anglesa. El transport públic va amb una targeta recarregable, els viatges dins la ciutat solen costar uns 3 dollars, quasi 2 euros. En baixar del bus tothom dona les gràcies al conductor, inclús des de darrere de tot.
Compte també amb el City Cycle, que és la red de bicis d’ús compartit de la ciutat, com el Bicing a Barcelona o la Girocleta a Girona. En la conducció de bicicleta és obligatori portar casc.

Brisbane a l’estar partida pel riu compte també de Ferri, n’hi ha un que fa la zona turística que és gratuït i si vas més lluny costa el mateix que un billet de bus o tren. S’ha de dir que segons la zona de la ciutat és la millor opció i una manera diferent de traslladar-se.

El clima al ser tropical hi ha tempestes com les que coneixem allà com a tempestes d’estiu, de poca duració però intenses, amb llamps i trons, tot un espectacle de la naturalesa.

Una altra cosa que crida l’atenció és la quantitat de construccions que hi ha a la ciutat, les grues formen part de l’skyline de la ciutat, fins hi tot estan il·luminades a la nit. Semblen seguir la mateixa línia de l’Europa dels finals del 80 i 90 pel que fa a la quantitat de construccions… Una de les feines més oferides i ben pagades és de paleta, fontaner… Totes les professions relacionades amb la construcció. Esperem que no acabin també enfonsats en una crisi com a Espanya…

Fins la pròxima!!!! :*