Doncs ja van 22 dies!!!
El cap de setmana passat va començar tranquil. Al matí vaig aprofitar per llegir una estona i al migdia ens vam reunir amb la Sílvia i la seva classe per anar a un mercat de menjar al carrer: «Eat Street Northshore». És un lloc allunyat del centre que s’hi arriba amb un passeig molt agradable amb ferri. Hi havia foodtruks de diferents països i diferents paradetes d’artesania, tot acompanyat amb música en viu. La veritat que ho vam passar molt bé! A la classe de la Sílvia hi ha bastants personatges.
El diumenge vaig fer la meva primera sortida fora de la ciutat, Sunshine Coast. És de les zones més properes a Brisbane amb transport públic, a 1 hora i mitja amb tren. La platja no era res de l’altre món, però sí que va ser curiós per veure el funcionament de les platges d’Austràlia… La qüestió, és que hi ha fortes corrents, meduses i d’altres perills ocults. Els «Life guards» tenen posades unes banderes les quals marquen les zones permeses de bany i les van movent segons els perills que veuen. També hi havia organitzat un torneig de voleibol platja que ens va distreure una estona.
El dilluns després de classe vaig estudiar una estona i vam anar a reservar la «sortida» pel següent cap de setmana, així que demà cap al parc natural de Noosa!
El dimarts vaig anar a un sopar que em va convidar la Patrícia, vaig estar parlant força estona amb una noia Italiana que porta aquí 4 mesos i diu que ha millorat molt el seu anglès! La veritat és que parlava bastant bé! Així que cada vegada que parlo amb algú que fa tant temps que és aquí em dóna esperança! Perquè ara com ara no veig el moment de tenir aquest nivell… però ja veig que és possible!
El dimecres després de classe (no en falto ni a una 🙂 ) vaig acompanyar a una companya de l’escola al metge, es veu que té una anèmia molt severa i li hi han hagut d’infundir ferro endovenós, així que vaig tenir l’oportunitat de veure una mica el funcionament.
Doncs bé! Amb l’assegurança que tenim, i pel que em va semblar, amb totes les assegurances privades, la medicació l’has d’anar a comprar a la farmàcia i a la «clínica» l’infundeixen, i després et tornen un tant per cent del cost. El metge li va explicar els possibles efectes secundaris i li va fer firmar un consentiment, li va posar el catèter i la infermera va preparar i infundir la medicació, una de les coses que em va sobtar és que no hi havia pal de sèrum, va penjar la bossa en un penjador de la paret… la llitera estava vestida amb roba i no crec que la canviessin entre pacient i pacient… Després de la infusió, vam estar 15 minutis en observació i cap a casa!
La mateixa tarda vaig anar a un complex esportiu a jugar a voleibol platja. Vaig contactar amb diferents equips, però d’aquest va ser l’únic que en vaig rebre resposta. No era un equip com a tal, s’ajunta un grup de gent, es fan equips i…a jugar! Va estar divertit, després de tant de temps sense jugar-hi no ho vaig fer tan malament. Em va agradar tornar a tenir aquella sensació al rematar. Per altra banda no crec que en quant a l’aprenentatge de l’idioma m’ajudi…
Però això no és tot, el dijous, vaig anar a un entreno de Rugby, Rugby siiiiii! Com no ho havia fet abans?¿?¿? El Rugby està en el top dels esports a Austràlia, així que quin millor lloc per provar-ho? Amb l’equip que vaig contactar és el de la Universitat de Queensland. L’equip em va rebre amb els braços oberts! Un equip femení amb gran passió pel Rugby que em van saber transmetre. Les noies van ser molt ambles i de seguida m’hi vaig sentir integrada. Al principi va ser difícil i una mica estrany, ja que és un esport que no conec i que pràcticament no en sabia res. L’entreno com és evident va ser en anglès i tot i no entendre el 100% de les indicacions ho vaig fer prou bé! O això crec… Així que ja sóc membre de l’equip UQRFC (University of Queensland Rugby Football Club) amb crit de guerra al final de l’entrenament!
Avui, divendres he ajudat la Sílvia a mudar-se d’apartament. La setmana que ve el meu torn! Em mudo just a l’edifici del davant on visc ara, amb un noi espanyol i un noi australià. Ja tinc ganes d’aposentar-me en algún lloc fixe pel que em queda d’estada.
Pel que fa a la meva progressió amb l’anglès, ahir va ser el primer dia que vaig pensar que potser sí que havia avançat, sobretot després de l’entrenament. Això sí! Esgotada tant mentalment com físicament.
Així que avui a dormir aviat per agafar força pel cap de setmana!
Una forta abraçada!!! I gràcies per llegir-me!! 🙂 :*
NinAdrenalina 