Per on començar… això d’escriure tant espaiat és complicat… així que anirem per temes…
El tema feina, sembla que és més complicat del que pensava… com més coses que explicaré més endavant…
Tinc quatre tipus de currículum… vaig començar amb Nanny, després amb el de cleaner, quan vaig veure que trobar alguna cosa de cleaner no era tant fàcil, vaig començar amb el de cambrera i l’últim ha estat de camillera, ja que vaig veure unes ofertes i em van comentar que no es necessitava cap formació en especial així que no em va semblar una molt bona idea.
Després d’un mes buscant feina el divendres 4/4/18 vaig tenir la meva primera prova de cambrera. Els que em coneixeu sabreu que no he treballat mai en el camp de l’hoteleria. Bé, he de confessar que al currículum he mentit, no és per excusar-me però molta gent, per no dir tothom, menteix al currículum ja que a tot arreu demanen experiència prèvia.
Doncs bé… He de dir que em vaig sentir totalment fora de lloc tot i que el restaurant és de tapes «español»… però a lo pijo… imagino que és normal… Però la sensació no va ser molt agradable.
A Austràlia hi ha la figura de «waitress» (cambrera) i «runner». La cambrera és la que dóna la benvinguda, explica la carta, aconsella i pren nota, i la «runner» la que porta i treu plats, despara i para taules. Crec que el que més costa és veure les prioritats a l’hora de fer les coses… tot i que suposo que això va relacionat amb la experència.
El divendres va ser tranquil, cosa que he d’agrair pel primer contacte, vaig estar-hi tan sols 1’5 hores. Les dues primeres hores de prova no les paguen. Em van demanar de tornar dissabte al vespre per fer la mitja hora més de prova i la resta em pagarien.
El dissabte el restaurant estava ple a vessar, netejava i parava una taula i de seguit s’asseien uns altres clients. La primera hora em sentia com una baldufa donant tombs. Reconec que la cosa va anar millorant per moments però sense arribar a sentir-me còmode. El pròxim cap de setmana possiblement em tornin a trucar, encara que sigui per pagar-me les hores del dissabte…
El dia 13/4 va ser l’aniversari de la Cristina, una de les meves companyes de pis i li vam organitzar una festa sorpresa a casa. Vam fer la meva primera barbacoa al balcó de casa. Festa quasi espanyola però la veritat és que vaig riure molt i ens ho vàrem passar molt bé! Al dia següent vam fer trobada a casa la Brigi i en Titus, la parella d’Ungria que crec haver mencionat anteriorment. Vam fer pizza casolana, tenen molta traça i la veritat que ens van quedar boníssimes!
Pel que fa a l’escola, ara mateix porto una setmana de vacances que duraran un mes i mig. El plan per les vacances és buscar feina pels matins i per les tardes estudiar.
L’última setmana d’escola vaig estar a la classe on s’imparteix IELS on es prepara aquest tipus d’examen, per tal de tenir idea com és i durant les vacances centrar-me en IELS.
Cada divendres a l’escola els alumnes tenen l’opcció de fer presentacions de temes lliures. Doncs l’últim divendres abans de vacances vaig decidir apuntarm-hi. Em vaig veure obligada a dedicar-lo a explicar la situación que estem vivint a Catalunya, ja que molts no saben ni col·locar-lo al mapa. També em va sorprendre que hi hagués gent que en sabia força del tema. Per ser la meva primera presentació en anglès n’estic força contenta. La gent va estar molt interessada i al final van fer moltes preguntes. Em sento havent posat d’alguna manera el meu granet de sorra des d’Austràlia per la nostra lluita.
Respecte al rugby ja fa quasi 3 setmanes que ja no ocupa tant del meu temps lliure… l’últim entreno va ser el 19/4 i em vaig donar un cop fort a nivell costal Esquerra i segons sembla, com a mínim una fissura hi ha… dic sembla ser perquè el dia d’avui encara no he anat al metge… En casa de herrero cuchillo de palo… Ara ja estic bastant millor i he de dir que no he fet tot el repòs que hauria d’haver fet…
Aquest cap de setmana començava la lliga i he hagut de veure el partit des de l’altre costat… Espero poder incorporar-me el més aviat possible.
Brisbane té racons que anem descobrint poc a poc. Els dissabtes a West End, un dels barris de la ciutat, fan un mercat on hi ha música en directe i food trucks. És un bon lloc per anar a dinar i fer la compra amb millor qualitat preu. També té molts parcs amb barbacoes públiques en les que l’últim mes n’hem fet unes quantes amb els del col·legi. És un bon punt per fer trobades i passar una bona estona a l’aire lliure.
El dia 22/4 vam fer una trobada en un d’aquest parc per celebrar el St.Jordi amb la comunitat catalana de Brisbane. La convocatòria es va fer pel grup de Facebook de Catalans a Brisbane. Allà em vaig trobar amb una noia que vam contactar prèviament que està en procés final de convalidar el títol d’infermera. Em va estar explicant com funcionava aquí la sanitat, el llarg camí de convalidació i les seves vivències a Austràlia.
Un altre racó que quedava pendent de descobrir a Brisbane és el Mount Coot-Tha. És un mirador a prop de la ciutat on té vistes a muntanyes per un costat i per l’altre les vistes de l’Skyline de la ciutat.
Deixo unes quantes imatges d’aquestes tres setmanes. Fins aviat!!
Aniversari Cristina.
After Bbq.
Amb aquestes vistes no hi ha millor transport!
After presentation.
Barbie (a la autraliana).
Mount Coot-Tha
NinAdrenalina 