Què passa ràpid, el temps o la vida?

Doncs bé! Ja he passat la meva primera setmana a Brisbane!

Anirem per passos…

La meva arribada va ser 26 hores després d’aixecar el vol des de Barcelona amb escala a Singapur. El viatge no va ser massa feixuc. Les primeres 13 hores que va ser el vol més llarg fins a Singapur vaig poder dormir força, unes 5 o 6 entre dinar, esmorzar, snack o ja no saps què toca… L’escala de Singapur va ser de dues hores, entre sortir beure un parc de papallones i trobar l’altra porta de seguida va passar l’estona.

De Singapur a Brisbane van ser 8 hores de vol, de les quals en vaig dormir 3 o 4 entre dinar, esmorzar i snack. A vegades sembla que et vulguin encebar per a l’arribar fer la matança… He de dir que la companyia és de les millors que he volat pel que fa a atenció, la resta és igual que els altres avions internacionals que he volat.

A Brisbane, m’esperava un noi per acompañarme a l’apartament el cual em va explicar el funcionament, normes de convivència….bla, bla, bla… el sentit comú que no tothom té…

L’apartament de moment el compartiré amb dues noies de 20 i 21 anys procedents de Brasil, simpàtiques i vitals, i dic pel moment perquè aquests apartaments són com per fer el pont per buscar in-situ un pis compartit. I en aquesta fase estic.

L’apartament està molt bé, amb tot tipus de comoditats, habitació amb bones dimensions, un armari tan gros que amb el que pots portar a la maleta amb ¼ part en tens prou, terrassa, piscina i gimnàs comunitari. Coses que pel que he pogut anar veient són molt comunes en tots els apartaments de la ciutat.

El següent dia 26/1/2018 se celebrava l’ «Austràlia day» on es commemora l’arribada dels anglesos al continent. Doncs bé em vaig dirigir passant pel centre de la ciutat cap a South Bank, és un parc públic que hi ha al costat del riu, on em constava que hi

havien activitats programades. Pel camí em vaig topar amb una manifestació en contra aquesta festivitat, ja que una part de la població nativa considera aquest dia s’hauria d’anomenar dia de la invasió. En veure-la m’ha fet reviure una mica el que hem viscut durant aquests últims mesos al notre país.

                                   «Always was, always will be aboriginal land»

Pel camí vaig poder anar veient els contrastos de la ciutat entre edificis més antics envaïts pels edificis més moderns, sobretot esglésies més antigues. Una de les coses que s’agreix són la quantitat d’arbres que hi ha pel carrer, ja que les temperatures són elevades i el sol pega fort, m’han dit que sobre Austràlia hi ha un forat a la capa d’ozó i que hi ha molts casos de càncer de pell… Així que a protegir-se!!

La ciutat està construïda al voltant del riu que dóna nom a la ciutat, Brisbane, així doncs, el «centre econòmic» queda a un costat de riu i a l’altre hi trobem South Bank.
El centre i South Bank diria que és la zona de Brisbane amb més vida, ja que com bé havia llegit, la resta s’estén en zones més residencials.

Al parc hi ha el museu GOMA important per les seves exposicions d’art modern i un gran teatre. També hi trobem la noria que presideix el parc, una platja i riu artificial, zones enjardinades on prendre la ombra de la quantitat d’arbres que hi ha, zones per gaudir d’una barbacoa, un palauet Nepalí, fonts i raconets encantadors per perdres-hi.

Hi havia concentrada gran quantitat de gent però s’hi estava còmode. Diferents nacionalitats, diferents edats, diferents estils… Vaig assistir a dos concerts, un de reggae i un de més patriòtic amb cançons típiques australianes.
I per clausurar aquest dia festiu uns focs artificials.

Al dia següent, vaig dedicar el matí per fer tràmits al banc i fer compres per emplenar la nevera. Al supermercat m’hauria pogut estar 3 hores de la quantitat de productes desconeguts.
A la tarda vaig tornar al centre i vaig anar a veure el jardí botànic que també guarda molts raconets i el pont històric on pel que he llegit es fa un tipus de via ferrada per recorre’l per sobre.

El diumenge al matí vam anar al jardí botànic a fer una classe de Pilates amb la meva companya de pis i un grup de noies brasilenyes. A la tarda vaig escapar-me a un mercat de llibres de segona mà per adquirir algun llibre per endinsar-me en la cultura australiana i alhora aprendre l’idioma.

El dilluns tocava iniciar les classes tot i que el primer dia va ser d’introducció i fer la prova de nivell per tal de col·locar-nos a la classe pertinent. He de dir que fins arribat aquest dia em va acompanyar un jet lagg que només em permetia dormir unes 4 hores al dia…

El dimarts ja vaig començar les classes. A la classe som 10 persones amb varietat tant de procedència, d’edat, d’objectius, de nivell… però la veritat que força interactives. Als breaks és el moment per començar a conèixer gent!
La gent és molt oberta i de seguida t’inclouen en els grups, tot i ser tanta la varietat, diuen que «en la variedad está el gusto.

El dimecres després de classe vaig quedar amb un company per dinar i donar una volta, així podíem practicar l’idioma. La veritat és que és l’única manera de llençar-se, va ser interessant parlar amb una persona que no coneixes de res en un idioma que cap dels dos estem del tot còmodes.
Després de la «date», vaig anar a South Bank per veure l’eclipsi de lluna, doncs bé, l’eclipsi va ser total…, ja que estava el cel ben ennuvolat i inclús va ploure, però vaig aprofitar la ben entesa per veure l’sky line de la ciutat de nit que encara no havia vist.

El dijous, després de classe em vaig trobar amb la Patricia, contacte que em van donar abans d’arribar a la ciutat, una noia catalana que fa 7 anys que resideix a Brisbane i treballa en una agència dedicada a donant suport a estudiats internacionals. Doncs bé em va invitar a una exposició amb informació interessant de viatges, assessorament en visats i qualsevol dubtes al respecte. També vaig contractar la meva primera excursió d’un dia fora de Brisbane, en una illa el dia 17 de Febrer.Una noia molt maca i involucrada.

Avui, divendres, a l’escola hi havia programada una barbacoa, però el temps no ha acompanyat i s’ha posposat per la pròxima setmana. Així que després de classe he manat amb unes companyes a donar una volta pel centre. La barreja molt interessant… Una tailandesa, una coreana, una mexicana i una catalana, veurem com acaba l’acudit… 😛

Pel cap de setmana s’esperen també pluges, així que crec que aprofitaréi aniré a visitar el GOMA.

Com podeu veure els dies van passant i cada dia que passa em vaig sentint més còmode i a gust. JA diuen que tot és qüestió de temps.

He de dir també que gràcies a les noves tecnologies em sento molt més a prop de la meva gent! El més dur crec que és el «desfase» horari, ja que és difícil trobar el moment de contactar i fer la videotrucada.

Una calorosa abraçada!