Per Fases…

Doncs anem passant fases… Algunes de llibre.

La literatura parla de 5 fases per les cuals passa una persona que marxa a viure a l’estranger.
La primera es descriu com a lluna de mel, on tot és nou, emocionant i interessant. Te’n adones d’algunes similituds i les diferències resulten interessants. Aquesta etapa sol durar un parell de mesos.

La segona fase la descriuen com a xoc cultural, menys agradable que la lluna de mel… en la qual et sents com si fossis un nen petit i haguessis de demanar ajuda per tot, ja que les coses no funcionen com al país de procedència… sentin-se una mica inútil. On la curiositat es transforma en irritació, impaciència, frustració, ira i/o tristesa.
Emocionalment arriba la nostàlgia com si no et poguessis desfer dels costums del teu país. Aquesta etapa dura uns 2 o 3 mesos.

La tercera és la de reajustaments inicials. En aquesta fase l’estranger comença a ser capaç de connectar amb la gent del país en societat. La falta de llibertat experimentada anteriorment es converteix en autosuficiència.

Aïllament mental és la següent frase que descriuen. És una altra onada d’integració on hi ha continus alts i baixos. Durant aquesta etapa és important tenir suport en el país resident i es trobaran més a faltar els amics i família de tota la vida i comencen a ressonar al cap preguntes com hauré pres la decisió correcta? Lo bo d’aquesta fase? Que és l’origen del procés complet d’adaptació.

Finalment s’entra a l’etapa d’acceptació i integració a la cultura. S’arriba al punt de no fer comparacions amb el país d’origen i es comencen a desenvolupar estratègies, quasi de forma involuntària, per fer més agradable el dia a dia. El temperament i mal humor comença a dispersar-se i augmenta el nivell de benestar general.
Emigrar en un país estranger no és fàcil, són passos que només els més valents i aventurers donen.

Ajuda a llegir aquests textos, ja que reconforta pensar que és el procés natural.

Doncs bé! En la fase que crec que em podria identificar és encara la segona… per temps i per sensacions. No és un drama però sí que és veritat que no entens segons quines lleis, segons quines maneres de fer, la impaciència que les coses rutllin com tu planejaves… però crec que la millor manera és posars-hi de cara… doncs estic dedicant més temps a estudiar i intentant no obsessionar-me per la feina. Així que crec estar a punt per passar a la següent fase!

Pel que fa al meu dia a dia, estant de vacances és encara més monòton que anant a classe… als matins estudio una mica i a les 11:30-12, que és quan obren els restaurants, vaig a repartir currículums. Torno a casa a dinar, estudio una mica més i a les 5-5:30 st. tornem-hi.

He de dir que l’última setmana ha estat més light en el que buscar feina es refereix, ja que vaig anar a passar un dia a Gold Coast, un altre dels dies era festiu i un altre dels dies vaig anar a veure la presentació del doctorat de l’Álvaro.
Durant aquest temps també m’he tret un curs on-line que es necessita per servir alcohol, ja que per fer de cambrera el demanen.

El dia 7/5, es va organitzar a les principals ciutats d’Austràlia diferents concentracions per la resolució del cas de la «Manada». La de Brisbane no va tenir gran èxit… potser érem unes 20 persones de les quals la meitat eren de Sud Amèrica. Es van fer una sèrie de parlaments, bastant improvisats i la gent va explicar experiències pròpies i van donar la seva opinió.

Canviant de tema… fins fa ben poc, el meu objectiu respecte a l’anglès, era treure’m l’examen de IELTS, ja que pel que diuen és el més internacional. Peeeero només té una validesa de 2 anys…. Així que el dia 10 em van dir que hi havia un simulacre d’exàmen gratis, i cap allà que vaig anar! Més que res per saber de quin nivell parteixo, ja que tan sols he fet una setmana de classe enfocada a IELTS. Doncs el resultat no va ser tan dolent… però en la part que més coixejo és el Reading…

Ja fa 3 setmanes que no vaig a l’escola a estudiar…peró algun que altre dia m’hi he passat a saludar o a dinar amb ells. Doncs bé! No només els alumnes van i venen de l’escola… hi ha un dels professors que pel que diuen és molt bo ensenyant Cambidge, que marxa a viure a França a finals de mes. La veritat és que és un professor molt de la broma, i ens hem agafat afecte. Vam decidir quedar un divendres per prendre alguna cosa després de l’escola. Vam anar a un bar molt xulo, una mica pijo, però amb molt bones vistes de la city. Al vespre vam seguir de llarg i vam anar al bar més de moda entre la gent llatina…
Al dia següent vam quedar amb la Sílvia per anar a caminar… Si…com àvies…acostumàvem anar a córrer però des de lo de les costelles no puc córrer… _:) i a la tarda vam anar a veure a l’estadi Suncorp un partit de rugby league. He de puntualitzar que hi ha dos tipus de rugby: el rugby league i el rugby union. El rugby union, que és el que jugo jo, és més de contacte, potser m’hauria de plantejar jugar al rugby league… jejeje

Aquella mateixa setmana vaig decidir anar al metge pel tema de les costelles… Perquè no acabo d’estar bé… i potser d’un mes ja no és tan normal… Doncs el Rx és normal… Així que hauré de tenir una mica més de paciència, però al menys em quedo més tranquil·la.

Abans he comentat que vaig anar a passar un dia a Gold Cosat, exactament a Coolangatta. És una zona costanera coneguda majoritàriament pel surf. Doncs allà hi tenia pensat passar-hi els seus últims 10 dies en Pau, un noi amic de la Marta que vaig conèixer a Lanzarote on ens va donar una classe. Doncs resulta que vivia en una casa d’airbnb i tenien taules de surf a disposició. Doncs ja em vaig treure el «mono» de fer surf, tot i que em vaig quedar amb ganes perquè només en vaig fer una horeta perquè les costelles se’m restenien…

El dimarts 15 em vaig decidir a comprar bitllets per Sydney per anar-hi del 19 al 22. La Cris i la Irene ja fa tres mesos que tenen planejat aquest viatge, amb l’al·licient d’un concert de la Pegatina. Així que vist que no surt res de feina i els vols no són massa cars (140$ anada i tornada) m’he decidit en comprar-los.

Doncs a la próxima un explico les aventures per Sydney! Com de costum us deixo unes fotos. Repetons!

IMG-20180512-WA0063

Beers with Michel

IMG-20180512-WA0081

Rugby Game

IMG-20180518-WA0028

Friends from Kaplan

PicsArt_05-13-11.38.03

Celebrations

3 comentarios sobre “Per Fases…

  1. Niniiiiii els amics de Barcelona no t’oblidem,jo espero amb momtes ganes els teus escrits ,nena saps que mencata com escrius jejeje!!!saps que l’altre dia al quirofen sonaba la radio , ja saps aquella radio smile cutre pero que sona de coña ehhh!! Y el roger em va dir mira aquesta cançó li agrada a la nina . I jo li vaig dir qui son?? I ell em.diu nunu el grup la Pegatina ☺. I jo li vaig roger ni put…. idea jajajajaja tot aquest rotllo era per dirte que et tenim molt present i que la teva essècia esta sempre amb nosaltres . T’estimoooooo

    Me gusta

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s